dissabte, 24 de setembre de 2016

LA MARE DE DÉU DE SETEMBRE

Oh Mare de Déu, extrema
reina de la fi d'estiu!
Vós que a veure la verema
per un senderó veniu,
deu-me, sol, la pau suprema
del coster, del cel del riu,
que un enyor em cal esprémer
ans que l'èter, fent-se ombriu,
porti el xàfec que davalla
a mig joc, a mitja balla,
i altres vagin a aixopluc,
ulls ardents i veus felices,
amb xisclets i corredisses
desniant l'amor poruc.

 Josep Carner, El veire encantat (1933)



dijous, 22 de setembre de 2016

FES

Ja no creiem en Déu, però s'estén en canvi la curiosa fe de tanta gent que els cotxes, els teclats, els mòbils o els fons dels armaris es netegen sols, que els llibres es llegeixen ràpid, que són els altres qui et deuen una trucada, que Catalunya existirà per sempre. Amén a tot.



dimarts, 20 de setembre de 2016

GIRA-SOLS

Van Gogh va escriure en una carta
al seu germà:
"El gira-sol, en certa forma,
era meu".
Giro els ulls als meus versos,
els reconec, però diguem
que sempre se m’escapen.
Vull dir que no tinc res,
que si de cas em tenen.
Més aviat sóc jo qui és,
en certa forma,
seu.
                            JS



diumenge, 18 de setembre de 2016

REVISANT VERSOS

"Les paraules massa familiars, o massa remotes, derroten la intenció del poeta."

 Dr. Samuel Johnson (via @PENamerican)


dissabte, 17 de setembre de 2016

PRESSUPÒSITS

What makes you think I'm enjoying being led to the flood? We got another thing coming undone. We got another thing coming undone And it's taking forever.

Però bon cap de setmana, és clar. Com sempre. A tothom.



dijous, 15 de setembre de 2016

PERIFÈRIES

Una tarda de la setmana passada, a l’Istituto Italiano di Cultura de Barcelona, a la presentació de La Terra Santa d’Alda Merini, l’editora d’Arrela, Ariadna Ferrer, reivindicava el punt de vista perifèric: des de Menorca, amb traducció d’una eivissenca (Nora Albert), una petita editorial publica per primera vegada en català una poeta contemporània traduïda de l'italià. Sens dubte, com va dir un dia la mateixa Merini, traduir és un acte d’amor. Però també publicar, i difondre-ho, i perseverar. La Terra Santa de la poetessa és el manicomi on la va ingressar el seu marit, però també la mena de resurrecció que experimentà en sortir-ne: menys per als quatre que hi malviuen, la Terra Promesa sempre és lluny, tirant cap a l’horitzó. Com les perifèries, com els marges: les llengües al marge, els gèneres al marge, els temes al marge, els llocs als marges.

A casa, deixo l’exemplar de La Terra Santa damunt d’un altre llibre publicat fa poc per l’Ajuntament de Barcelona i, tot i així, igualment perifèric: Poesia contracultura Barcelona, on David Castillo i Marc Valls trien l’obra de divuit poetes recents però ja morts (entre els quals Genís Cano, Pau Maragall, Pere Marcilla, Jordi Pope o Pepe Sales), tots gent que va escriure al marge de les convencions des d’un espai on els referents eren el punk, el còmic, les drogues, el comunitarisme o l’anarquisme, i això ha fet que en bona part quedin com un hiat, com un parèntesi obviable vistos des del discurs més oficial de la literatura i la cultura catalanes. «I què?», segurament ens respondrien avui. Perquè, com deia el lema que Castillo recupera al seu pròleg: «Si no arrisques la vida la tindràs sempre perduda».

Poesia, traducció, illes, contracultura, anarquisme: perifèries de la ja en si perifèrica realitat catalana. Publicar i escriure lluny del centre, en tots els sentits. Potser perquè des de la perifèria, des de les diverses perifèries, un veu sempre les coses amb més perspectiva, i amb uns altres ulls. Algú dirà que som bojos. Nos­altres preferim imaginar resurreccions.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 14-IX-16
Versión en castellano


dimecres, 14 de setembre de 2016

EN LA FOSCOR

El poema (dit per Zagajewski dilluns al vespre al CCCB) acaba amb una llarga interrogació amb derivades als pintors holandesos del títol: què passarà quan ja haguem pelat la poma i els colors es refredin? I, sobretot, què és la foscor? No ho sap qui parla, i segurament tampoc no ho sabien els destinataris retòrics de la pregunta. Ni nosaltres, és clar, però en aquest cas gràcies al poema podem comptar si més no que hi haurà paraules.












MÉS
"Adam Zagajewski: 'La memòria és insuficient per a parlar de l'infinit'" (VilaWeb, 13-IX-16)

dilluns, 12 de setembre de 2016

PÀTRIA SUPREMA

Esborreu el que tinguéssiu a l'agenda per a la segona part de la tarda d'avui: Adam Zagajewski serà al CCCB, acompanyat de Narcís Comadira, Pepa López, Biel Mesquida i Sebastià Perelló per llegir les versions catalanes dels seus textos.

L'acte, promogut pel PEN Català, forma part del programa "Habitació 2016", promogut a Mallorca per Mesquida i Perelló. I Zagajewski és... bé, un dels grans.




















MÉS
Plaquette amb la conferència de Zagajewski "El centre no resisteix" (en català, castellà, anglès i francès). Hi diu, per exemple: "Jaume Vallcorba em va fer veure ahir a la nit, en el sostre del vestíbul del Liceu de Barcelona acabat de restaurar, una frase que deia: «L’art n’a pas de patrie». Això és molt cert en el cas de la música. Peròl’art d’escriure té més patrie, més ojczyzna, que la música. Aspira a la universalitat i, tanmateix, sempre canta la seva cançó en una llengua concreta que per a cadascun de nosaltres, practicants de la literatura, ha conservat el gust de la infància, el gust de les mores, de les ortigues i les pomes, i l’amargor de la nostra individualitat sempre difícil, la nostra singularitat... la nostra pàtria suprema."

dissabte, 10 de setembre de 2016

TARDOR (A PROP)

Ep, que Lisa Hannigan ha tret disc nou. Es diu At Swim i inclou aquesta "Tardor". Apa, doncs: bon cap de setmana a tothom, ja a l'espera. (Si trobeu el vídeo massa historiat, potser us agradi més aquí amb foto fixa fent la versió d'un superclàssic).



dijous, 8 de setembre de 2016

MATÍS

No són ben bé els llibres. És la il·lusió dels llibres.





dimarts, 6 de setembre de 2016

FIORD

Obert, ample, núvols, pla, pluja, sol, pluja, pedra, mar, verds, marrons, grisos, verds, riu, cascades, molsa, més cascades, herba, rierol, fils d’aigua, llac, guals, neu, glaç, horitzó, cobalt, ocells, ovelles, herba alta, cabanes, tanques, perspectiva. Enfora i endins i amunt en una sola paraula, si existís.



dilluns, 5 de setembre de 2016

LLORERS

Sabeu en què que s'assemblen Donald Trump i Juli Cèsar? La historiadora i divulgadora del món clàssic Mary Beard ho explica en aquest article al TLS ("A Don's Life")... i no té gaire a veure amb la política (o potser sí). Als cèsars el que és dels cèsars.











MÉS
Podeu seguir Beard a Twitter.